Aquest matí ha sigut la Cursa dels Bombers. Una cursa de 10 km. que feia anys que no corria.
L'ambient era increible, amb tants "Triomfs" i "Victories", encara que es veia més el blanc que el vermell ...
La pena era que l'Oscar aquest cop no em podia acompanyar, així que he anat amb el meu germà Toni i un amic, el Domin. A més amb tanta gent m'he quedat sense veure als meus amics: Fran, MªAngels, Jotaeme i Joan Josep (potser també a la MªCarme). A qui sí que he vist ha sigut a la Monica i a més m'he "topat" amb el Karli.
La sort era poder sortir una mica ben col.locada i gràcies a la meva amiga Conxi i el seu marit Jordi que m'han aconseguit una pulsera sub'40 he pogut correr a gust. La sortida ha sigut bastant ràpida i gairebé no he tingut problemes d'avançaments ni espitxades molestes. He anat trobant forats per on ficar-me sense cap problema però el ritme no ha sigut l'esperat. Al final he fet 44'59'', marca que no em deixa conforme, però que d'altra banda em fa ser realista ja que sortint d'una lesió i sense entrenar que més es pot demanar?
Felicitar al meus amics per les seves marques, ja que si no m'equivoco tots ho han fet molt be.
Gemma.
9 comentarios:
No siguis tan derrotista Gemma, molts sortint d´una lessió no hauríen ni sortit.
Per a mi aquesta marca en aquestes circumstàncies té molt mèrit, i tots sabem que en condicions normals estàs molt per sota dels 44.
Enhorabona.
Pd. Felicitats i petons de la Mª Carme. Una altre que no te blog com tu....
Gemma, prou has fet participant-hi amb aquestes condicions i baixar de 45'; segur que ho millores aviat així que et posis en forma. Em de buscar un 10 menys multitudinari.
Una abraçada per tu i el Oscar
JM
Ja veig akesta setmana haurem de tenir sesió psicologica per k la nena està tristeta!! però que no recordes que fa una setmana no podies ni còrrer mes de 5 kms? va pardi no et possis així!!!...has fet molt bona cursa tonteta!!!
A mes ens hem vist que no era gens fàcil fer-ho avui amb tanta gent, ja ha sigut kasualitat eh!!!!
Petonet al...
Oscar no hem tornis a fer això de no venir a les curses que avui he tingut que còrrer amb les claus de la moto al damunt per k no sabia a ki deixals'hi!!!jejejeje...cuidat merengue!!!
Saliendo de una lesión, esta carrera es para sensaciones, no para marcaas. Y si tus sensaciones no fueron malas es lo mejor de todo. Y la marca está muy bien. Felicidades.
hermanita,ya quisieran alguno/as salir de lesiones y correr tan bien como lo hiciste ayer. y más en carreras tan dificiles como es la nike-bombers por el inmenso tumulto de gente que participa. como se nota que somos hermanos pues ni tú estás contenta con tu marca ni yo con la mía (38'49")y eso que es la segunda mejor de esta temporada,pero las sensaciones no fueron buenas. en fin,a machacar y mejorar que aún quedan retos por cumplir y kms por devorar. petons campiona!!!!
Va per l'Oscar. Sóc la Montse Benavent i m'he sorprès molt al saber que havies corregut pels Ploms fa uns anys. Per aquelles dates estava una mica out de les pistes, però ni me'n recordava d'això.
Una agradable sorpresa!!
Joan Josep: el meu problema és que m'exigeixo massa. Sense poder entrenar no em puc demanar més,oi?
Petons a tots dos i gràcies pels anims.
Jotaeme: quina pena no haver pogut córrer amb vosaltres. Em va faltar companyia. En el proper em de baixar de 44, ok?
Una abraçada.
Karli: trobar-nos ... lo millor! Al final vaig haver de correr sola, si ho arribo a sapiguer no em desenganxo de tu. La marca no està malament, però ja saps que jo soc de les que sempre volen més...
Per cert, l'Oscar diu que està desitjant coincidir amb tu en la propera cursa per aguantar-te lo que faci falta...
Rafa: mis sensaciones fueron buenas. Ahora se que la pierna está bien. Tú si que hiciste un carrerón, felicidades!
Toni: lo llevamos en los genes. A ver si me pongo "a punto" y en la proxima sorprendo. Besitos hermano.
Hola maca, com sempre, t'exigeixes molt, aquests 45 estàn molt bé, segur que amb una cursa amb menys corredors hauries fet encara millor marca... i aviat ho veurem, segur. Acaba de cuidar-te la lesió. Ens veiem aviat. Petons.
Fran, soc així; no tinc remei. A veure si puc tornar a la normalitat d'entrenaments... De moment soc prudent. Tú molt be i la MªAngels ni t'explico. Petons!!!
Publicar un comentario