jueves, 14 de agosto de 2008

Pujada a la Vall de Núria des de Queralbs

La Gemma en el Pont de Cremal que creua el riu Núria en la seva primera part, passant del costat del Tren Cremallera cap a la part més dura de la pujada a Núria...



Aquest passat dimecres vam anar a pujar a peu a Núria. després de dues hores i quart de cami en cotxe, ens plantavem a Queralbs. Feia uns 7 o 8 anys que no la feiem i el recorregut marcat ens informava de unes 2 hores 50' de camí.

El desnivell es de casi 800 metres en 7 km. de recorregut...


Tots dos junts amb la Cua de Cavall al fons. Un salt d'aigua impressionant...


La Cua de Cavall, una passada!!


Encara que el croquis ho marqui de baixada, es veu el desnivell
i els kms realitzats

La Màquina amb la Vall de Núria al darrera!!!
Al final un bon ritme de pujada que vaig començar a impossar jo, i encabat la Gemma va continuar i... 2h. 3' fins a l'Ermita de Sant Gil!!!
Bon entrenament i molt bones sensacions. Recomanem aquesta ruta a qui no l'hagi feta mai.

10 comentarios:

Ferran Vila dijo...

Molt bon entreno. Jo l'havia fet força vegades quant entrenaba per curse de muntaña. A mes sempre podies allargar i després agafar el cremallera de baijada.
Quant toeni a correr he de tornar a fer alguna cursa de muntanya són molt divertides.

Oscar 1977 dijo...

Ferran, si m'ho han comentat. Per Fontalba veritat? Les vegades que he anat i ara m'entero... Desitjo que et recuperis aviat d'aquest genoll i puguis tornar a córrer bé.

Fran dijo...

Jo tinc ganes de tornar a Núria i més ara que tinc acompanyanta i hem vist la teva recomanació. Moltes gràcies, Òscar.

robert mayoral dijo...

jo m'he proposat fer-la cada any des de que va néixer la meva Núria, però aquest any encara no he trobat el dia...espero que abans del fred hi pugui pujar...
bona excursió...esteu fortíssims!

David Rodriguez Roures dijo...

Oscar por los comentarios,esta claro que no es moco de pavo,haber que año me voy por ahi de vacaciones y podemos hacerla todos juntos,me elegro de esas buenas sensaciones,eso es lo mas importante.
¿La Gemma se anima a correr en Donosti?.
Bueno espero que sigáis con las buenas sensaciones que al fin y al cabo son las que indican que las cosas van bien.

Oscar 1977 dijo...

Fran, el camí l'han variat en el seu primer tram i es perd algo d'alçada despres de tenir-la... Em miro lo del caiac i et dic quelcom.
Salut.

Robert, tens raó, la teva Núria!!! Però ja l'has pujada alguna vegada a peu? Certament tant la Gemma i jo anem agafant forma i això que encara estem a l'agost. Com portes el genoll?

David, ya sabes que no tienes problema para eso. Cuando vengais nos vamos todos para allí. Vimos un matrimonio que subió con los churunbeles de unos 5-6 años y deberian tardar unas 4 o 5 horas. Gemma dice que no se apunta para Donosti, que nos repasaria en el sprint, jua,jua... Cierto es que las sensaciones mejoran. Por mi parte tengo un poco de sobrecarga en el gemelo pero voy olvidando muy poco a poquito las malas sensaciones de la rodilla. Esta semana volveran a caer 50 km. semanales. Gracias por tu interes. Un fuerte abrazo!!

David Rodriguez Roures dijo...

Pues nada dejamos a las dos de fotógrafas para inmortalizar el momento,se que es duro eso de correr y no pensar en la rodilla,espero que poco a poco las buenas sensaciones hagan que te olvides de todo y puedas entrenar con normalidad,un saludo.

karli dijo...

Que no va haber-hi sprint? o no ho expliques per que ja sabem com va acabar? jejejeje..
escolta, akest monument de la pedra que hi es tot l'any o nomes el dia que vareu pujar vosaltres?
Avui estic enfonsat, la meva Mari no ha pogut amb les medalles però això si, ha fet una bona cursa amb rècord inclós, una llastima!! crec que ara seria un bon moment per presentarmela doncs necesitarà molt de recolzament moral i jo crec que la podria ajudar...jejeje.
Dia 21 de setembre cursa de la merçè, ja soc apuntat, feu el mateix vosaltres dos cracks!!
Un petonas molt fort a la sirena de les muntanyes de la vall de Nuria i als petits de la casa! a tu una abraçada, sense gayotades que vius massa aprop de Sitges i tot s'encomana...

Anónimo dijo...

Karli, amb amics com tu sobran les paraules ...
Una pena lo de la M.Vasco, pero es veu que tenia problemes a la cama (segons he vist a la seva web).
Si no hi ha cap canvi ens veurem a la Cursa de la Merçè.
Un petó molt gran.

Oscar 1977 dijo...

David y Karli, las malas sensaciones diria yo... he recaído con la rodilla. No tengo muchas ganas de escribir... ya os informaré amigos.