que es van quedar sols en 10 km.
Una agradable sorpresa va ser creuar-nos tres cops amb en Josef Ajram, quina màquina!!!
És increible la mecànica que té sobre la bicicleta, com si fos part del seu cos.
Jo li vaig dir a la Gemma, ei!! que és en Josef, segur... després vaig entrar al seu bloc i ell m'ho va confirmar, era ell!! ironmans, ultramans, maratons de Sables i un llarg etc. de barbaritats al seu cos.
Unes vistes impressionants de la ciutat que feia anys no gaudia fent esport
Unes vistes impressionants de la ciutat que feia anys no gaudia fent esport
L'Associació de Personal de "la Caixa"
Just fa deu anys vaig tenir que plegar d'aquesta instal.lació on treballava de Monitor de Manteniment i de la Tercera Edat i de Socorriste Aquàtic, buah!!! quins temps aquells....
Han estat uns dies d'angoixa i preocupació... no ens espantem!!! La nit de diumenge desprès de la soleiada i de matinada em desperto amb molesties molt fortes al genoll i al intentar posar-me de peus, perdo la consciència uns minuts. M'aixeco tot suat i preocupat... La Gemma ni explicar el que ara mateix sent i va tenir que passar durant aquells moments. Aquesta matinada altre recaiguda pero sense perdua de coneixement i la tensió pels núvols. Cap a urgències. Tot plegat ansietat per culpa de la feina...
Per altre banda a la Gemma li resurgeix la lesió de la sobrecàrrega del bessò, però avui tenia ecografia programada de l'altre vegada i... bona sort, tan sols sembla ser sobrecàrrega i no hi ha trencaments fibrilars.
A mitat d'any és bona época també per valorar els objectius que encaravem i els obstacles que ens anem trobant. Pel que fa els meus no els canviaré i farem el que podrem.
17 comentarios:
Espero que no sea nada lo tuyo,por lo menos lo de la Gemma ya sabéis lo que es,los objetivo nos los ponemos siempre contando que las cosas vallan bien,de todos modos cuando no se puede no pasa nada,espero que te recuperes ,un saludo.
David, hay que darle un poco de tiempo, pero no creo que sea nada preocupante. Gemma está animada para "volver". Los objetivos están ahi y a ver que pasa. Un saludo
és clar que si, la qüestió és fer el que es pugui, amb la voluntat i les ganes ja aconseguiràs els objectius....
un dia d'aquests hauré d'anar a la carretera de les aigues a entrenar, sembla una passada, i mai he anat....
Esperem que no sigui res això teu. Lo més impoortant és tenir la ilusió d'anar fent coses, malgrat que no sigui tot el que ens agradaria. El cas és seguir lluitant i de mica en mica anar superant els entrabancs i els nostres reptes. Ànims a tots dos!!
Ai ai ai que ens anem foten grans!!
Al meu avi l'hi passa el mateix...jejeje...
En serio, quin susto tio!!!quin "ginye", puta feina dels pabrots!!!!!!
El dissabte vaig veure a en Jordi Llopart en bici, anava al costat d'una noia que l'està entrenant ell, sembla extrangera de l'Est, crec eh...
Com ho veus lo de Premià? amb el tema akests dels maretjos i tot això...
A veure si estàs gelòs d'akest home que s'ha fet famós i que està embarassat i ara tu tambè t'hi has volgut quedar!!!ja t'has fet una eco?? jajajajaja...
Por cierto el objetivo de Donosti sigue en pie,pero que marca es la que tenemos que hacer?No me aprietes ehh jeje,nos vemos.
Buufff!, la faiena. Una s'ha d'ocupar però preocupar, ja se que es facil diro, però...tranquilitat i bons aliments i et recuperes en no res.
La Carretera de les Aigües va ser el meu lloc dentreno durant molt de temps i també hi passaba en la mounain, un lloc xulisim, el que cad cop més massificat i es que si et pses a mirar a BCN no hi ha gaires llocs per entreara.
Salut
Robert, la preparació pot ser flexible, els objectius no. Quan vulguis quedem i anem junts a la carrtera de les aigües...
Fran, els entrebancs son els que un no s'espera pero diuen que ens fan cada cop més forts. Tu millor que ningú per saber-ho. Espero el teun proper reportatge!!
Karli, com no tinc avis, m'ha de passar a mi... FEINA DELS PEBROTSSSS!!! Si tornas a veure en Jordi no dubtis a parar-lo i dir-li que em coneixes. Ja se que no es la Mari però.... i de pas li dius que en veurem aviat a Premia i som amics bloggers...
Lo del enbaraç... sobre el 30 de novembre sortirà la criatura???
David, ya es hora que des el salto a las largas distancias, je,je.. con calidad encima!!
Ferran, tu ho has dit, sempre hi havia molta gent però ara encara més, i més uns tocacollons que et trovas a cada giravolt a tota ostia i sobre rodes!!!! jua,jua...
salut oscar,
res aprofito per saludar-te ja que aquest roll dels blog's sempre et porten a trobar gent no coneguda però amb el mateix dolor esportiu compartit.
salut marxaire!
DÉJATE DE SALTOS,YO IRÉ CONTIGO SIEMPRE Y CUANDO NO HAGAS UNA LOCURA,AUNQUE LO CIERTO ES QUE PARA ESTO SE ENTRENA,UN SALUDO.
Xavier, benvingut al meu bloc!! A peu del Montseny tot es veu diferent, ohi?... Res, segueix cuidant de les teves nenes i matxacan-te que som joves!!!
David, Si dices de compartir el maraton, la cosa cambia... igual voy contigo, jua,jua (asi las 3h. las dejo para el 2009) No pensaras que soy un Fantasma porque luego igual me dedicas un post, je,je... Que idea de tiempo tienes tu? Aunque la verdad primero lo entrenamos bien y luego decidimos, no?
Hey! com estàs? tot ok,si?...vaja esglai que nos has donat ummmm,mal rollo...
Que és aixó de anar junts i de parranda?? no,no,ni hablar!!!!...vos pague lo que val l´inscripció als 2 si m´ajudeu a vaixar de les 3h. jeje...ja vaig sobornant a la gent.Jo estic per apuntarme ja cuan antes heh!la semana que be igual.
Adri, (ara quede el non mes americà, no?),
si tot anés rodat a partir d'ara no dubtaria en acommpanyar-te, ojalà!!! Ja anirem parlant i no et preocupis que et tenim en compte!!!! També tinc pensat en inscriurem aviat, però et deixò l'honor que ja saps que hi ha un munt de gent callada a la teva espera...
Espero que finalment no sigui res la lesió de la Gemma. Mantinga'ns informats!!
Espero que finalment no sigui res la lesió de la Gemma. Mantinga'ns informats!!
Alaaaaaa!!!!!...Que dius?¿¿!!!!
Mira;ja m´has emocionat :)Moltes gràcies ;)...en veritat si que fà ilu,sí.Doncs Dilluns de matí serà oficial....jo estes coses cuant abanç més me motiven.
La setmana que be va el David per allà si?, fotli canya i a veure si el socarres un poc que s´està posant com una moto i ja no el podré seguir a Xodos(que et parle de eixa carreretea jeje)Negocieulo tot be i ja contareu.
Per cert;estic molt millor...no sé si serà per la victoria d´Espanya,cosa poc probable,peró es igual,que estic mol millor y en ganes.
Adeu.
Mariona, gràcies. Diumenge ens provem tots dos a Premia de Mar.
Adrià, m'alegro molt que tornis a estar amb ganes i animat!! Amb David suposo que si que ens podrem veure aviat i poder xerrar de tot una mica... Salut!!
Publicar un comentario