Avui tocaba còrrer la Mitja de l'Espirall, última proba abans de la Marató de Florència. Intentaré fer una crònica com els meus amics bloggers, però no sé com em sortirà:
Fa molt de fred. Al sortir de casa 1 grau i a Vilafranca uns 4 graus positius. Desprès dels ànims que mutuament ens donem el Jordi, l'Òscar i jo, dònen la sortida i el Jordi es posa a tirar. Pasem el km 1 en 3'34", "massa fort", em diu ell... Ens creuem amb l'Òscar, l'animem i ens diu "on aneu tant ràpid!!, com que a 4' 10" eh?" Ja anem regulant el ritme i pasem els 5 km. en 19' 45" (3' 59"). Comença el desnivell positiu i pasem el 10 en 21' 35" (4'19"). Arribem a Guardiola de Font Rubí perdent una mica el ritme pronosticat però li comento al Jordi que ja retallarem baixant. Tot just pasant pel 13,5 tinc un tiró a l'isquio esquerra que de seguida faig culpable al meu mal recolçament correns per les molèsties al metatarso-taló del peu esquerra. El Jordi marxa i em dona ànims. D'això es tracta, que vagi a buscar la seva marca sub 1h. 30" en mitja!!!. Jo desprès de parar un parell de cops intento reenpendre la cursa ja amb molts dubtes?????. Km. 15 en 22' 21" (4' 34"). De fet avui no em preocupaba el meu temps i menys veient que el Jordi va camí d'aconseguir el que ell volia. De totes maneres el que si em preocupa es el meu taló, l'isquio,.....no ho tinc gens clar. Km. 18, tiró a l'isquio dret!! i em posso content?, potser no és per culpa del peu que m'ha donat tiró a l'esquerra (que encara em molesta) sinó pel fret que fot i la sortida ràpida. La musculatura i les articulacions ho noten tot... Pam!!! veig a un altre tocant-se la part posterior de les cames. "Ara segur que si és del fred", em dic buscant motivació per no veure perillar la marató de Florència. El paso i li dono ànims dient-li que a mi també m'ha passat, que és degut al fred i que ja queda poc. Km. 20 en 20' 57" (4'12"), lleu recuperació de ritme peró important en l'estat actual que duc. Final de la mitja en 1h. 28' 53" (4'13").
Content? sí pel Jordi 1h. 27' 48", sí per l'Òscar 1h. 38'34", i no tinc massa clar si jo puc estar content, sí pel temps, però no per les molèsties i problemes físics que no sé si em faran arribar bé a Florència. Com dic al títol, ALEA JACTA EST
Lo millor de la mitja: els entrenyables moments de tornar-me a veure i xerrar amb el meu amic i segon entrenador en l'etapa de marxador, en Joaquím Martín Turón que em va entrenar des de l'any 1981 fins el 1983.
http://oscarfont1977.blogspot.com/2007/10/mis-entrenadores.html
.JPG)
4 comentarios:
Era el frío seguro. Renueva la confianza de cara a Florencia que lo tienes chupado.
Tienes algún objetivo de tiempo?
Durante esta semana descansaré, buscaré algún masaje y a ver si cojo confianza para Florencia.
Si, tanto yo como Jordi queremos ir a buscar 3h. 20' y un buen fin de semana con nuestras respectivas parejas. Grácias por los ánimos, colegi!!!
Ei Òscar, soc la Sònia.
T'he trobat pel blog del Miquel (no se si ho saps però som molt amics de sempre).
¡Quina sorpresa nen! Vaya blog que t'has fet tu també. No et fà anyorança recordar tot això que has fet? deu ni do!!
Bueno, només volia dir-te que m'he enterat de lo de la Marató de Florencia i volia desitjar-te MOLTA SORT i que et vagi molt bé.
No pensis en això del peu perque només aconseguiràs ratllar-te i ja veuràs que un cop estiguis corrents tot sortirà bé perque, pel que he vist, portes un molt bon entreno.
Bueno, lo dicho, molta sort per tu i els teus amics, i que us ho passeu bé a Florencia.
Petons pels nens i la Gemma!
Hola Sònia!! Merci pels ànims i si segueixes el meu blog ja sabràs dilluns com m'ha anat a Florència.
Parlant d'anyorança, ja saps que vaig acabar molt cremadet del mon de la marxa i les seves "mafies". De totes maneres si que anyoro la trilogia entrenar-menjar-descansar i torna a començar. Ara tot és més dificil. Ara és nens-casa-fes el menjar-feina-banya els nens-feina de casa i algún cop entrenar i descansar, je,je... Una abraçada.
Publicar un comentario